divendres, 24 de febrer del 2012

Nova lletra

Nova lletra, això d'anar a xerrades em desperta la creativitat, per desfer-me de l'avorriment.
A veure què us sembla:

DESPIERTA
Forjando el presente
Olvidando el pasado
Los días pasan tranquilamente
hipotecando el futuro

Mentes adormecidas
se dan por vencidas
El contacto con la vida
es siempre una causa perdida

Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta

Hipnotizados por la pantalla
todo lo que pasa en ella nos engaña
políticos corruptos no dan la talla
situación atemporal, maldita patraña


Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta


Si, em surten en castellà.. no sé... la propera serà en català.. espero!

dilluns, 20 de febrer del 2012

19 anys i 364 dies, homenatge al Kitsch III

Demà farà 20 anys de l’enregistrament del Kitsch III, en directe, a la sala Zeleste de Barcelona. Era el divendres 21 de febrer de 1992, en la Barcelona d’abans dels Jocs Olímpics, com a teloners hi van actuar els Té Punch!. L’entrada per l’espectacle costava unes 1400 pessetes i aquesta anava acompanyada d’un mini ep amb 4 cançons del KII.
I per què us explico això? Doncs per què jo no hi era... si kitschalla... i és que només tenia 13 anys... i clar... impensable anar al cap i casal... què hi farem, després n’he vist molts més però aquell dia no hi era...
Perquè em ve de gust celebrar aquesta efemèride? Doncs perquè demà, a no ser que vagi molt errat, ningú s’enrecordarà dels meus ídols, i jo des d’aquest blog vull deixar constància que aquella gravació continua sent un dels millors directes de les nostres terres.
Molt dedicar portades a grups de masses, i molt parlar de retorns d’altres i dedicar articles a cantants traspassats, però celebrar efemèrides en vida de grups minoritaris injustament tractats pels medis, res de res...
Tant se val, com els profetes, Kitsch, m’han ensenyat, no m’afecta ni el vent ni la pluja. Des del 1985 gemegant i fent de l’angoixa el nostre cant, gràcies a les noves tecnologies hem descobert que és molta la Kitschalla o Fraternitat kitsch, com l’anomena el mestre i periodista Xavi Castillón.
Viure és riure quan no pots plorar, doncs llarga vida als nostrats ídols, perquè tal i com diuen ells “els bons moments duren tan poc que ja amb prou feines els recordes”. En aquests dies tan negatius, cal més que mai escoltar el missatge positiu i la força que ens transmeten. Senzillesa i efectivitat, “No cal ser la llum, només brillar a les fosques” .

Primícia:
Ens veiem al proper concert, esperem més aviat que tard, per què aquest grup tot i la seva edat i el tràfec del dia a dia està viu i molt viu! Prepareu-vos que el proper single promet i molt, us ho dic de bona font. Els nous clips dirigits per l’equip de Silent Agony sembla que tindran bona pinta!