Sens dubte crec que s'ha de dir clar que va ser un èxit sense precedents. I m'atreviria a dir que el camí de la independència és una realitat.
Destacaria el caràcter intergeneracional i l'alegria en la que es va celebrar.
A partir, i potser em poso transcendental....(parlarem del que m'interessa)
MÚSICA
Que la majoria de gent canti cançons d'abans del 1977, i que ja cantaven a la manifestació històrica del mateix any.. (La Gallineta, L'estaca, Viatge a Itaca, Diguem no, Al vent, Que volen aquesta gent), personalment em sembla trist. Crec que durant aquests 34 anys no han aparegut himnes capaços d'enriquir aquests moments de rauxa nacional. Cal exceptuar, casos com el que vaig sentir a la manifestació radical d'ahir d'ARRAN, on cantaven "si ens destrossen les contrades alçarem les barricades" del primer disc dels Brams, i casualment la cançó és diu "Som a Girona".
Altres grups que canten lemes que es podrien incorporar a les manis serien del primer disc d'Els Pets, o bé els primers discs d'Obrint Pas també tenen molt potencial.
De totes maneres, ja sabeu que jo em quedo amb "Independència" dels ídols Kitsch:
Independència, no interferències. Odi i violència, prou paciència per moments.
Independència, no circ-conferències. Supervivència no és existència suficient. Independència, no omnipresències.
Convergència i mala consciència són el mateix.
TERRITORI
Ara aquest tema i que ningú s'enfadi, és la meva opinió.
Algú em podria explicar el perquè de la frase: "Sense València no hi ha independència!".
ho sento molt, però algú els hi ha preguntat si volen venir amb nosaltres?? Algú ens ha preguntat a nosaltres si volem anar amb ells?? Tant de participació i pluralitat, però al final els extrems es toquen.... sincerament... per les experiències pròpies i d'amics... en general "valencià i home de bé, no pot ser!"
Fins aquí les reflexions d'ahir!
SAludus
