dimarts, 15 de novembre de 2016

Amon Amarth, els número 1 actual

Després del concert d'AMON AMARTH del 12/11/2016 a Razzmatazz (Barcelona), queda confirmat i otorgat el ceptre i el tro del Metal al conjunt suec. Un Sold out, bé s'ho val! La veritat és que no veia tant d'ambient des de la gira del Reiventing the Steel de Pantera. Les ganes d'una nit col·lossal es respiraven a la sala i els suecs no van faltar a la seva cita amb el metal. No van fallar i amb la confiança del que se sap guanyador van anar desgranant tots els temes. El més vell que van tocar és de l'àlbum With Odin on our side, i van repassar el conceptual Jomsviking, que si bé he de dir que al principi no em convencia molt, amb el temps i aquest directe he quedat totalment convençut. Ho fan molt bé, i l'actitud humil i contagiosa del seu frontman s'acompanya d'una legió de fans entregada que va cantar els solos i riffs de guitarra cada copm més Maidenescos. Per mi són els millors del panorama actual, per melodia, per varietat, per humilitat i per convenciment.

dimarts, 12 d’abril de 2016

Nostàlgics quarentons

L'espectacle de Quim Mandado, l'Oce i Los Guardians del Pont al Festival Strenes 2016, m'ha portat a fer diferents reflexions. La primera, SÓC JOVE, si, comparat amb la resta dels assistents al concert, el 90% voltaven els 45 anys, i jo encara no he arribat a la quarantena... no és important, però és una dada que reflexa que les persones assistents emanaven nostàlgia d'una època passada. La segona, com en Kitsch, la gent només coneixia les cançons dels 3 primers discos, i, si, el públic sempre té set de clàssics...cosa que també fa pensar sobre el nivell dels darrers discos de la banda de la Jonquera... La tercera curiositat que no tothom sap...és que El vol de l'Home Ocell i Els Senyors de les Pedres estan escrites per Marc González, cantant d'Aspid. És una dada curiosa. La quarta, molta gent cridant com en Papa Juls però no em va semblar que els fes molta gràcia als 2 ex-Sangtraït que hi havia sobre l'escenari. He de dir que desconec que va passar entre ells per impedir el retorn d'1 dels 4 del Sant Jordi. I en aquest darrer sentit, la cinquena reflexió em porta a pensar QUÈ aportaria al panorama de música catalana actual un retorn de la banda empordanesa. Panorama actual molt necessitat d'un grup amb música metalitzada que sapiga arribar al mainstreaming amb la dosi justa de canya i melodia. Un altre panorama musical català és POSSIBLE, però entre ukeleles, tietes, primaveres, adormiment de la massa i el control dels mitjans és difícil. Per sort us deixarem a la vostra sort.

diumenge, 8 de novembre de 2015

Escolta l'esKITSCHada, 2n tribut homenatge a Kitsch

dijous, 17 de setembre de 2015

esKITSCHada, 2n tribut a KITSCH. Crítica del disc

Portada provisional esKITSCHada
Aquesta crítica és un primer avançament del que properament tots podreu sentir, però que per diferents motius s'ha dilatat en el temps.
Aquest segon homenatge al mític grup de Banyoles, Kitsch, compta amb la presència de 12 grups d'arreu de les contrades del Principat, són: Copa Lotus, els FP, Tres, Sue Gere, Morelands, Sicran, Bye Bye Pedro, Mercè Subirachs, Men of Russia, Triple, Senyor Feliu i Marc Clos.

La portada d'aquest segon tribut ja ens dóna pistes que alguna cosa ha canviat, si l'esKITSCHòfrenia era malalts de Kitsch i la majoria de versions respectaven l'original dels de Banyoles, aquest esKITSCHada aporta nous matissos, nous colors amb versions molt personals que ens donen un nou enfoc. Tots dos tributs tenen grans versions carregades d'admiració i respecte per a un dels grups més injustament tractats de tot Catalunya però amb els seguidors més incombustibles.

Pel que fa a la música, el disc s'inicia amb una versió molt original, d'estil country-popera, d' "Hereus" a càrrec de Copa Lotus (guanyadors del Sona9 de 2013). Segueixen els F.P. amb "Presó Mental", fent una versió que per temps no va entrar a l'eskitschofrènia i que millora en contundència l'original.
La tercera cançó és "Art de Trair" a càrrec de Tres, una versió molt original i que tranquil·lament podria sonar a un serial de TV3 i així contribuir a descobrir l'obra dels del Pla de l'Estany.
En quarta posició ens arriba Sue Gere i la seva versió de "Nocturn" amb una visió fidel de l'original, i que actualitza el so dels flangers al segle XXI.
"Oceà" a càrrec de Morelands, és la cinquena versió, una de les més originals i amb més dinàmiques, hi aporta matissos dels Guns and Roses del II Use Your Illusion, pianos, i tocs metàl·lics, amb un gran crescendo final. "Antimonium" de Sicran és la sisena del disc, aconsegueix fer caminar el migtemps de l'original amb un toc indie-metàlic de finals dels 90.
El punt més canyero arriba amb Bye Bye Pedro i el seu punt de vista hardcorià de "Vigília".
Per a posar calma a tanta canya trobem la versió lounge de Mercè Subirachs de "Dia Boig", única veu de dona en els 2 tributs.
A la pista nou, els Men of Russia versionen "Malviatge", una aposta que obre el punt de vista de la caiguda i que dóna color a l'original. Els Triple amb "Persecució" ens fan passar per passatges rockamerizats de Nick Cave rockeritzats.
El toc electrofestiu l'aporta Senyor Feliu amb la seva versió de "Cap Quadrat", una visió molt original que ajuda a anar tancant l'àlbum. En darrer lloc, s'hi ha ubicat l'atmosfèrica versió de "Vacances" a càrrec de Marc Clos.


*La portada és provisional.
**El cd anirà acompanyat d'un text del fidel seguidor de Kitsch, Isaac Guilà. En breu el podreu disfrutar.


dijous, 13 d’agost de 2015

5è fascicle: FIRST AND LAST AND ALWAYS de The Sisters of Mercy

I després de molt de temps, avui em bé de gust de parlar d'un disc que no sé que té, però em té molt i molt enganxat.
Bé de fet, si que ho sé... ritmes enganxosos, foscos, amb una veu melòdica i profunda, d'una personalitat única que t'enganxa. Les guitarres amb aquell punt gòtic dels primers 80, unes bases que sonen molt i molt reals, i unes líniies de baix enriquidorament melòdiques.

Vaig conèixer els Sisters of Mercy per l'afany de conèixer les arrels musicals dels Kitsch de Banyoles, doncs en una entrevista al Popular1 dels 90's els havien citat. També va ser a través de les versions de Cradle of Filth i Paradise Lost, que les havien modernitzat, tanmateix l'original és realment fosc i bo.
Fins que un dia, em van regalar un pack amb els 3 primers discs. He de dir que per foscor, actitud i so,  aquest primer First and Last and Always és el que més m'agrada.

Si no els coneixeu us adverteixo que cançons com "Walk Away", "No time to cry", "Nine while nine" tenen molt de peril d'enganxar-vos a la foscor més ballable.

dimecres, 20 de març de 2013

EsKITSCHofrenia, malalts de Kitsch. Crítica del disc

Aquest cd tribut a KITSCH compta amb la presència de 15 grups més o menys coneguts del llarg de la geografia catalana. A destacar la presència de 2 cançons dels goticmàsters Casual.
El cd l'obre la banda tarragonina Abisme amb una "tecnològica" versió de Confessió. Els Alisis, de Besalú, i els Samitier aporten una visió més dinamitzada i pop de Ludwig i El Titella, respectivament.
Com he dit abans, els Casual col·laboren amb 2 peces majestuoses com "Hora Fosca" i "Desbarrant", els hereus naturals del llegat Kitsch, que al desaparèixer deixen orfes el panorama sinistre català.
Morelands de Les Borges Blanques aporta el seu punt de vista personal i bastant fidedigne a "Aurora".
En la mateixa línia conservadora de versions trobem The L.I.P., amb una impecable versió de "Cicle", on claven les guitarres.
Al mig del cd i en una clara voluntat de pujada i acceleració trobem les versions de Desafiant i de Lalaw Junk, la primera en clau death metal i l'altra en clau "autos de xoc", versionant Dominis i Glaucoma, respectivament.
L'ex-Fang, Met García, amb Les Nenes Maques aporta una versió gairebé alemanya (Kraftwerk) de  Perversió.
Els Àcid Úric converteixen l'Art de Trair en una peça de blues sabbathià. 
Els Taüs amb Confessió em recorden els Kitsch en format powertrio dels 90.
Per una distracció... apareix primer Món a la Cova amb una gran i personal versió d'Introspecció. I a l'igual que l'Abús amb Dominis, converteixen la seva veu en un instrument càlid i proper que ens transporta a altres móns.
El punkie Kasimiro Makarrón, aporta una hawaiana versió de Sentits.
I tanca el tribut-homenatge, el desconegut Sicran, que com a fan més que com a músic, contribueix amb la Casa de la Mort, i tanca el cd com en el 1r Curset d'Iniciació al Fracàs.

En la meva opinió, 3 estrelles i mitja sobre 4, sempre es pot millorar.
Aquesta és la meva crítica del cd. 
 



dimecres, 13 de març de 2013

Eskitschofrenia. Malalts de Kitsch. Recopilatori-homenatge

El cd tribut a Kitsch, Eskitschofrenia és l'únic de les nostres contrades fet per fans, i per a fans. Un producte 100% autèntic. Totes les bandes que hi han volgut participar-hi ho han fet de forma voluntària.
El recopilatori-homenatge reuneix a moltes bandes que han begut i beuen de la influència dels de Banyoles. I a l'igual que el concert-homenatge dels 20 anys, mostra gratitud a aquests creadors d'himnes que posen la banda sonora als nostres dies.
Aviat us faré la crítica "musical", però serà un nou post.