Tot i que el títol és bastant profund, avui em ve de gust plantejar-vos que és més estètic: un grassonet o un calb?
A més buscant per Internet, he trobat informació de formes de discrimanació per raons d'estètica. Flipant. http://www.stopdiscriminacion.org/estetica/
Vinga, per avui ja és tard!
dimecres, 21 de novembre del 2012
El setlist de Kitsch al Fusiònica
Navegant per la xarxa he flipat al trobar el repertori dels Kitsch dins el festival Fusiònica 14.00.
A més, hi ha hagut algú (i no he estat jo), que s'ha dedicat a relacionar-ho amb vídeos de youtube.
I encara més fort, és veure que la majoria de vídeos que es relacionen són del meu canal de youtube.
Totalment i senzillament genial.
A més, hi ha hagut algú (i no he estat jo), que s'ha dedicat a relacionar-ho amb vídeos de youtube.
I encara més fort, és veure que la majoria de vídeos que es relacionen són del meu canal de youtube.
Totalment i senzillament genial.
dimecres, 12 de setembre del 2012
Petites reflexions de la manifestació d'ahir, 11-set-2012
Bones,
Passo a comentar-vos diferents inquietuds que em varen passar pel cap ahir durant la manifestació.
Sens dubte crec que s'ha de dir clar que va ser un èxit sense precedents. I m'atreviria a dir que el camí de la independència és una realitat.
Destacaria el caràcter intergeneracional i l'alegria en la que es va celebrar.
A partir, i potser em poso transcendental....(parlarem del que m'interessa)
MÚSICA
Que la majoria de gent canti cançons d'abans del 1977, i que ja cantaven a la manifestació històrica del mateix any.. (La Gallineta, L'estaca, Viatge a Itaca, Diguem no, Al vent, Que volen aquesta gent), personalment em sembla trist. Crec que durant aquests 34 anys no han aparegut himnes capaços d'enriquir aquests moments de rauxa nacional. Cal exceptuar, casos com el que vaig sentir a la manifestació radical d'ahir d'ARRAN, on cantaven "si ens destrossen les contrades alçarem les barricades" del primer disc dels Brams, i casualment la cançó és diu "Som a Girona".
Altres grups que canten lemes que es podrien incorporar a les manis serien del primer disc d'Els Pets, o bé els primers discs d'Obrint Pas també tenen molt potencial.
Sens dubte crec que s'ha de dir clar que va ser un èxit sense precedents. I m'atreviria a dir que el camí de la independència és una realitat.
Destacaria el caràcter intergeneracional i l'alegria en la que es va celebrar.
A partir, i potser em poso transcendental....(parlarem del que m'interessa)
MÚSICA
Que la majoria de gent canti cançons d'abans del 1977, i que ja cantaven a la manifestació històrica del mateix any.. (La Gallineta, L'estaca, Viatge a Itaca, Diguem no, Al vent, Que volen aquesta gent), personalment em sembla trist. Crec que durant aquests 34 anys no han aparegut himnes capaços d'enriquir aquests moments de rauxa nacional. Cal exceptuar, casos com el que vaig sentir a la manifestació radical d'ahir d'ARRAN, on cantaven "si ens destrossen les contrades alçarem les barricades" del primer disc dels Brams, i casualment la cançó és diu "Som a Girona".
Altres grups que canten lemes que es podrien incorporar a les manis serien del primer disc d'Els Pets, o bé els primers discs d'Obrint Pas també tenen molt potencial.
De totes maneres, ja sabeu que jo em quedo amb "Independència" dels ídols Kitsch:
Independència, no interferències. Odi i violència, prou paciència per moments.
Independència, no circ-conferències. Supervivència no és existència suficient. Independència, no omnipresències.
Convergència i mala consciència són el mateix.
TERRITORI
Ara aquest tema i que ningú s'enfadi, és la meva opinió.
Algú em podria explicar el perquè de la frase: "Sense València no hi ha independència!".
ho sento molt, però algú els hi ha preguntat si volen venir amb nosaltres?? Algú ens ha preguntat a nosaltres si volem anar amb ells?? Tant de participació i pluralitat, però al final els extrems es toquen.... sincerament... per les experiències pròpies i d'amics... en general "valencià i home de bé, no pot ser!"
Fins aquí les reflexions d'ahir!
SAludus
divendres, 24 de febrer del 2012
Nova lletra
Nova lletra, això d'anar a xerrades em desperta la creativitat, per desfer-me de l'avorriment.
A veure què us sembla:
DESPIERTA
Forjando el presente
Olvidando el pasado
Los días pasan tranquilamente
hipotecando el futuro
Mentes adormecidas
se dan por vencidas
El contacto con la vida
es siempre una causa perdida
Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta
Hipnotizados por la pantalla
todo lo que pasa en ella nos engaña
políticos corruptos no dan la talla
situación atemporal, maldita patraña
Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta
Si, em surten en castellà.. no sé... la propera serà en català.. espero!
A veure què us sembla:
DESPIERTA
Forjando el presente
Olvidando el pasado
Los días pasan tranquilamente
hipotecando el futuro
Mentes adormecidas
se dan por vencidas
El contacto con la vida
es siempre una causa perdida
Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta
Hipnotizados por la pantalla
todo lo que pasa en ella nos engaña
políticos corruptos no dan la talla
situación atemporal, maldita patraña
Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta
Si, em surten en castellà.. no sé... la propera serà en català.. espero!
dilluns, 20 de febrer del 2012
19 anys i 364 dies, homenatge al Kitsch III
Demà farà 20 anys de l’enregistrament del Kitsch III, en directe, a la sala Zeleste de Barcelona. Era el divendres 21 de febrer de 1992, en la Barcelona d’abans dels Jocs Olímpics, com a teloners hi van actuar els Té Punch!. L’entrada per l’espectacle costava unes 1400 pessetes i aquesta anava acompanyada d’un mini ep amb 4 cançons del KII.
I per què us explico això? Doncs per què jo no hi era... si kitschalla... i és que només tenia 13 anys... i clar... impensable anar al cap i casal... què hi farem, després n’he vist molts més però aquell dia no hi era...
Perquè em ve de gust celebrar aquesta efemèride? Doncs perquè demà, a no ser que vagi molt errat, ningú s’enrecordarà dels meus ídols, i jo des d’aquest blog vull deixar constància que aquella gravació continua sent un dels millors directes de les nostres terres.
Molt dedicar portades a grups de masses, i molt parlar de retorns d’altres i dedicar articles a cantants traspassats, però celebrar efemèrides en vida de grups minoritaris injustament tractats pels medis, res de res...
Tant se val, com els profetes, Kitsch, m’han ensenyat, no m’afecta ni el vent ni la pluja. Des del 1985 gemegant i fent de l’angoixa el nostre cant, gràcies a les noves tecnologies hem descobert que és molta la Kitschalla o Fraternitat kitsch, com l’anomena el mestre i periodista Xavi Castillón.
Viure és riure quan no pots plorar, doncs llarga vida als nostrats ídols, perquè tal i com diuen ells “els bons moments duren tan poc que ja amb prou feines els recordes”. En aquests dies tan negatius, cal més que mai escoltar el missatge positiu i la força que ens transmeten. Senzillesa i efectivitat, “No cal ser la llum, només brillar a les fosques” .
Primícia:
Ens veiem al proper concert, esperem més aviat que tard, per què aquest grup tot i la seva edat i el tràfec del dia a dia està viu i molt viu! Prepareu-vos que el proper single promet i molt, us ho dic de bona font. Els nous clips dirigits per l’equip de Silent Agony sembla que tindran bona pinta!
I per què us explico això? Doncs per què jo no hi era... si kitschalla... i és que només tenia 13 anys... i clar... impensable anar al cap i casal... què hi farem, després n’he vist molts més però aquell dia no hi era...
Perquè em ve de gust celebrar aquesta efemèride? Doncs perquè demà, a no ser que vagi molt errat, ningú s’enrecordarà dels meus ídols, i jo des d’aquest blog vull deixar constància que aquella gravació continua sent un dels millors directes de les nostres terres.
Molt dedicar portades a grups de masses, i molt parlar de retorns d’altres i dedicar articles a cantants traspassats, però celebrar efemèrides en vida de grups minoritaris injustament tractats pels medis, res de res...
Tant se val, com els profetes, Kitsch, m’han ensenyat, no m’afecta ni el vent ni la pluja. Des del 1985 gemegant i fent de l’angoixa el nostre cant, gràcies a les noves tecnologies hem descobert que és molta la Kitschalla o Fraternitat kitsch, com l’anomena el mestre i periodista Xavi Castillón.
Viure és riure quan no pots plorar, doncs llarga vida als nostrats ídols, perquè tal i com diuen ells “els bons moments duren tan poc que ja amb prou feines els recordes”. En aquests dies tan negatius, cal més que mai escoltar el missatge positiu i la força que ens transmeten. Senzillesa i efectivitat, “No cal ser la llum, només brillar a les fosques” .
Primícia:
Ens veiem al proper concert, esperem més aviat que tard, per què aquest grup tot i la seva edat i el tràfec del dia a dia està viu i molt viu! Prepareu-vos que el proper single promet i molt, us ho dic de bona font. Els nous clips dirigits per l’equip de Silent Agony sembla que tindran bona pinta!
dilluns, 30 de gener del 2012
El paper del bàsquet com a factor social. Part 1
Benvolguts/des lectors/es, permeteu-me que avui us presenti un assumpte al qual fa dies dono voltes. La qüestió no és nova, i recau en l'etern debat del nivell de competició que volem trobar a les nostres pistes.
Des de fa uns anys, el nombre de persones que s'han apuntat a practicar el nostre esport ha experimentat un augment notable. Tanmateix aquest increment es contraposa en la qualitat de la pràctica.
Heus ací un dilema, qualitat o quantitat?
Val a dir, que no voldria pendre part en aquest debat i reprenem el fil tot centrant-nos en el títol del post d'avui.
És el bàsquet un punt de trobada per a noies adolescents? i la resposta és SI.
És el bàsquet una bona possibilitat per què joves de diferents nacionalitats aprenguin a parlar en català? la resposta torna a ser SI.
Pot ser el bàsquet un instrument turístic? que permet que molts jugadors veterans utilitzin el seu desplaçament setmanal per fer parada i fonda en els establiments més recomanables de la contrada just abans o després del partit? la resposta és evidentment SI.
Per totes aquestes raons i més que ara se m'escapen, el bàsquet (i la seva pràctica) és una eina de socialització i sobretot de diversió.
En properes entregues parlarem del concepte "bàsquet social", "bàsquet rural o de muntanya" i fins i tot la seva coexistència en un mateix equip.
Salut!
Des de fa uns anys, el nombre de persones que s'han apuntat a practicar el nostre esport ha experimentat un augment notable. Tanmateix aquest increment es contraposa en la qualitat de la pràctica.
Heus ací un dilema, qualitat o quantitat?
Val a dir, que no voldria pendre part en aquest debat i reprenem el fil tot centrant-nos en el títol del post d'avui.
És el bàsquet un punt de trobada per a noies adolescents? i la resposta és SI.
És el bàsquet una bona possibilitat per què joves de diferents nacionalitats aprenguin a parlar en català? la resposta torna a ser SI.
Pot ser el bàsquet un instrument turístic? que permet que molts jugadors veterans utilitzin el seu desplaçament setmanal per fer parada i fonda en els establiments més recomanables de la contrada just abans o després del partit? la resposta és evidentment SI.
Per totes aquestes raons i més que ara se m'escapen, el bàsquet (i la seva pràctica) és una eina de socialització i sobretot de diversió.
En properes entregues parlarem del concepte "bàsquet social", "bàsquet rural o de muntanya" i fins i tot la seva coexistència en un mateix equip.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)