dimecres, 22 de juliol de 2009

Soulfly + Human Ashtray. 12/07/09 Sala La Mirona. SALT (Gironès)

Soulfly + Human Ashtray. 12/07/09 Sala La Mirona. SALT (Gironès)

Aprofitant un forat de darrera hora, l’Associació So”r”oll de Vidreres es va atrevir a portar-nos Soulfly, liderat per Max Cavalera un dels referents del metal dels 90.

Una tarda de diumenge no és l’horari més habitual, això però no va suposar que a poc a poc la sala s’anés omplint de heavies, numetals, metalboys, curiosos i demés.

Els primers a obrir foc, però varen ser els selvatans Human Ashtray. El repertori més suau de l’habitual, apostant pels temes més metal per contra dels menys hardcore. “Castigo Corpus meum” va suposar el primer gran moment de la nit, Willy n’és conscient I alliçona els descreguts. Repassant els temes de la seva gran maqueta “The hate rebirth”, varen arrancar els primers moviments de coll. Abans de marxar, gran moment amb la versió d’ “Arise” de Sepultura.

Soulfly venien a presentar la seva darrera obra “Conquer”, i a gust dels presents varen tocar masses temes d’aquest. S’iniciaren amb “Blood fire war hate”, per seguir combinant temes vells amb nous com “Unleash”, “Doom”, “Warmaggedon”. Els temes dels dos darrers discs són pura tralla, tanmateix van mancats de la melodia i tribalisme que acompanyava a les dels quatre primers discs.

“Refuse/resist” va permetre trencar l’espiral repetitiva dels temes nous, aixecant el concert. Així doncs, el públic xalava més de valent repassant clàssics « Eye for an eye » « Back to the primive » « Prophecy » « Seek and strike ». Per agrair la presència de vells seguidors de Sepultura, “Roots bloody roots” i “Policia”, temes rodons per no perdre pistonada.

Cal destacar el gran treball al baix de Bobby Burns, constantment entregat al públic, amb un Marc Rizzo més musculat que mai, excel·lent a la guitarra però fluix en el so, i amb en Joe Nunez a la bateria portant el tempo del concert.

En conclusió, una gran tarda de metal amb uns Human Ashtray entregats, i uns Soulfly amb més nom que talla. El millor de tot plegat però, l’oportunitat de veure’ls tant a prop de casa, i lamentar la no assistència de molts d’aquells que dissabte vespre-nit varen anar al cap-i-casal.