diumenge, 8 de novembre de 2015

Escolta l'esKITSCHada, 2n tribut homenatge a Kitsch

dijous, 17 de setembre de 2015

esKITSCHada, 2n tribut a KITSCH. Crítica del disc

Portada provisional esKITSCHada
Aquesta crítica és un primer avançament del que properament tots podreu sentir, però que per diferents motius s'ha dilatat en el temps.
Aquest segon homenatge al mític grup de Banyoles, Kitsch, compta amb la presència de 12 grups d'arreu de les contrades del Principat, són: Copa Lotus, els FP, Tres, Sue Gere, Morelands, Sicran, Bye Bye Pedro, Mercè Subirachs, Men of Russia, Triple, Senyor Feliu i Marc Clos.

La portada d'aquest segon tribut ja ens dóna pistes que alguna cosa ha canviat, si l'esKITSCHòfrenia era malalts de Kitsch i la majoria de versions respectaven l'original dels de Banyoles, aquest esKITSCHada aporta nous matissos, nous colors amb versions molt personals que ens donen un nou enfoc. Tots dos tributs tenen grans versions carregades d'admiració i respecte per a un dels grups més injustament tractats de tot Catalunya però amb els seguidors més incombustibles.

Pel que fa a la música, el disc s'inicia amb una versió molt original, d'estil country-popera, d' "Hereus" a càrrec de Copa Lotus (guanyadors del Sona9 de 2013). Segueixen els F.P. amb "Presó Mental", fent una versió que per temps no va entrar a l'eskitschofrènia i que millora en contundència l'original.
La tercera cançó és "Art de Trair" a càrrec de Tres, una versió molt original i que tranquil·lament podria sonar a un serial de TV3 i així contribuir a descobrir l'obra dels del Pla de l'Estany.
En quarta posició ens arriba Sue Gere i la seva versió de "Nocturn" amb una visió fidel de l'original, i que actualitza el so dels flangers al segle XXI.
"Oceà" a càrrec de Morelands, és la cinquena versió, una de les més originals i amb més dinàmiques, hi aporta matissos dels Guns and Roses del II Use Your Illusion, pianos, i tocs metàl·lics, amb un gran crescendo final. "Antimonium" de Sicran és la sisena del disc, aconsegueix fer caminar el migtemps de l'original amb un toc indie-metàlic de finals dels 90.
El punt més canyero arriba amb Bye Bye Pedro i el seu punt de vista hardcorià de "Vigília".
Per a posar calma a tanta canya trobem la versió lounge de Mercè Subirachs de "Dia Boig", única veu de dona en els 2 tributs.
A la pista nou, els Men of Russia versionen "Malviatge", una aposta que obre el punt de vista de la caiguda i que dóna color a l'original. Els Triple amb "Persecució" ens fan passar per passatges rockamerizats de Nick Cave rockeritzats.
El toc electrofestiu l'aporta Senyor Feliu amb la seva versió de "Cap Quadrat", una visió molt original que ajuda a anar tancant l'àlbum. En darrer lloc, s'hi ha ubicat l'atmosfèrica versió de "Vacances" a càrrec de Marc Clos.


*La portada és provisional.
**El cd anirà acompanyat d'un text del fidel seguidor de Kitsch, Isaac Guilà. En breu el podreu disfrutar.


dijous, 13 d’agost de 2015

5è fascicle: FIRST AND LAST AND ALWAYS de The Sisters of Mercy

I després de molt de temps, avui em bé de gust de parlar d'un disc que no sé que té, però em té molt i molt enganxat.
Bé de fet, si que ho sé... ritmes enganxosos, foscos, amb una veu melòdica i profunda, d'una personalitat única que t'enganxa. Les guitarres amb aquell punt gòtic dels primers 80, unes bases que sonen molt i molt reals, i unes líniies de baix enriquidorament melòdiques.

Vaig conèixer els Sisters of Mercy per l'afany de conèixer les arrels musicals dels Kitsch de Banyoles, doncs en una entrevista al Popular1 dels 90's els havien citat. També va ser a través de les versions de Cradle of Filth i Paradise Lost, que les havien modernitzat, tanmateix l'original és realment fosc i bo.
Fins que un dia, em van regalar un pack amb els 3 primers discs. He de dir que per foscor, actitud i so,  aquest primer First and Last and Always és el que més m'agrada.

Si no els coneixeu us adverteixo que cançons com "Walk Away", "No time to cry", "Nine while nine" tenen molt de peril d'enganxar-vos a la foscor més ballable.