"Rèquiem" impressionant treball de Laia Calvet

RÈQUIEM és un enorme llibre-tribut als nostres ídols KITSCH.

LA Laia ha portat a terme un treball de xinos. Digna d'una autèntica quimera, només empesa per l'amor i la passió pels seus ídols, es pot entendre aquesta magnífica obra d'art.

Collages que representen cadascuna de les particulars visions de la Laia, sobre cadascuna de les cançons de Kitsch.

Us deixo una petitat mostra de la seva obra d'art.

Laia amb el teu permís espero.. al cap i a la fi es propaganda del teu inmens treball.

Gràcies!

4rt fascicle. “Demanufacture” Fear Factory

I va arribar la tecnologia… La veritat és que un dels discs que més he escoltat, i un dels que més aviat m’en volia desempallegar (eh, Jordi?). Com sempre i seguint la meva tècnica Random, vaig escanejar el cd buscant aquelles pistes que més em poguéssin agradar. En aquell moment només m’impressionaven les dos primeres “Demanufactured” i “Self bias resistor”, a poc a poc “Replica” i “Dog day sunrise”, “Hunter killer”, etc. Un dia a l’institut, ens vam sorprendre amb el meu amic Jordi V. (al qual havia ofert el cd a un preu simbòlic) xiulant “Replica”, en aquell moment vam quedar atrapats per aquest disc d’aquesta magnífica banda.
Veure’ls en directe a Zeleste, el juny de 1996, va ser el colofó i va significar la ruptura de la nostra virginitat a l’hora de veure concerts a Barcelona. Total, que un gran disc de tralla i metall que va significar una altra manera de fer canya, en un estil metàl·lic diferent a Pantera.

3er fascicle: PANTERA "Far Beyond Driven"

Avui us parlaré del “Far Beyond Driven”, el tercer àlbum “conegut” dels Pantera. Personalment crec que és un àlbum molt complet, rodó, amb grans hits com “I’m broken” o “five minutes alone”, tot i que pel meu gust sempre he preferit la primera “Strengh beyond strengh”. El disc inclou una clavadíssima versió de Black Sabbath “Planet Caravan”, senzillament genial, com si els mateixos l’haguessin regravat al cap de 20 anys.
Vaig descobrir Pantera amb el seu “Vulgar display of power”, a la cara B d’una cinta del millor de La Polla Records, realment era una bona cinta. Vaig comprar el K7 del Far Beyond Driven, a la meva botiga de sempre “Moby Disk”, i tot i que el reproductor de cassete no anava massa bé, si que de seguida em va semblar una compra magnífica, ben aviat em vaig fer amb una suadera del grup i després amb l’edició en cd.
Total, i resumint, un disc que sense ell no es pot entendre el metal modern, un disc que va revolucionar i va marcar referències, almenys per a mi.
Salutacions cordials!!

2on fascicle, discos que han deixat petjada

Parlem del Kings of Metal de Manowar.
Un disc potent ple d’himnes, de canya, melodia, sentiment i èpica, vaja un dels millors discs de heavy metal que tinc. Un dels fets que més va agradar als fans de Manowar, va ser la facilitat de poder cantar en les tornades àlies “estribillos”. Per exemple, la segona “Kings of metal”, la lleugera “Kingdom come”, l’èpica “Heart of Steel” o la dramàtica “Hail and Kill”, però sobretot amb la llegendària i mítica “the crown and the ring” fabulosa i amb un cor cantat en plena església protestant.
La velocitat en aquest disc es troba en la bestial “Wheels of Fire”, brutal, adrenalítica, i també en “Blood of the Kings”, repàs als seus primers discs.
Parlant de llegenda no es pot obviar el seu conte narrat, qui no l’ha sentit? Una perfecta oportunitat per aprendre anglès i agafar recursos per després escriure’ls a les redaccions.
En fi, que si no el teniu, us el compreu, el baixeu o no, però a mi em va agradar i em continua enamorant, ... si... són.. Manowar... catetos o no, però m’agraden i ke?

Salut!!Aviat més!!

1er fascicle dels discs que m'han influenciat, avui el KITSCH II

Per tal de crear hàbits d’escriptura en aquest blog, m’he proposat parlar-vos dels discos, lps, o cds, que més m’han agradat i més m’han influenciat.
Comencem doncs, i no podia ser de cap més manera que amb el primer disc que vaig tenir a les mans dels meus ídols KITSCH. Va ser per Fires del 1991, me’l van regalar en format LP, i era espectacular l’obra del pintor Antoni Güell m’hipnotitzava. Al principi d’escoltar-lo no em va desagradar però estava més avesat al típic rock català, i a còpia de sentir-lo em va enamorar. Potser és per això, però tot i el pas del temps, la meva cançó preferida dels KITSCH és “Dia Boig”.
En aquest disc, també hi apareixen “Confessió”, “Art de Traïr” i “Déu i el Gos”, potser les 3 més típiques d’aquest disc. De totes maneres, potser jo em quedaria amb “Montjuic” com en segona posició d’aquest disc.
En aquest disc, que varen anar a mesclar a Amsterdam, els Kitsch varen canviar el so del primer disc, que era més punyent, per un so més “gòtic” “sinistre”, guitarres afilades i plenes de sentiment.

Espero poder-vos anar comentant diferents discos que m’hagin influenciat.

Lletra de "Spiritual Law" versió de Slayer

Hola de nou, després de tant de temps....
Avui penjaré la traducció que en Roger ha fet de la versió de "Spiritual Law" que apareix a l'Undisputted Attitude.
Els anys passen, però hi ha coses que no deixen de tenir sentit.... espero us agradi

SPIRITUAL LAW

És temps de renèixer
No parlis de sexe és un pecat
Confesa els teus dimonis a l'home
Farà tot el possible
No vagis amb la massa niràs a l'infern
Tots hi serem serà genial

Prement les teves vides
Amb aquestes mentides
Els dements no sobreviuràn

Hem estat xupats
En una cultura de buit
Aquest camí aquest camí és massa tard
Ets adicte
Porta l'autocontrol
Treu l'ampolla aparcada

Et veus atrapat ara en una llei espiritual
Llei espiritual

Grapeja amb els teus rosaris
L'aigua beneita només hem fa sagnar
Posa aquella creu al meu cap
Hauria de cremar però no hem matarà

Cremar els rosaris
Cremar-ho tot
Mort per a tots

És temps d'agrupar-se amb l'ovella idiota
No facis tard, se't llençara, t'estomacarà
Seràs tirat contra els murs
Tothom pensa que està bé
Bronzejant-se fora la piscina del papa
Penso que hem fet tard
Hem de regenerar

Conèixes les teves doloroses faltes
No és massa tard encara no
Coneixes les teves doloroses faltes
Encara tens una sortida
Posa't de genolls veu el vi
Rosega la galeta (ostia)

Gent cridant deixeume dormir
És de veritat? no ho puc explicar
Si això és el cel o l'infern
Bandada de llops i el so d'una campana de plata

L'aire és espès
L'olor a mort és per a tot arreu
Tot al voltant
Però no descansaré fins a la mort
Pots provar amb la

Home no menteixis perquè ploren(3X)

Anant per la vida
Amb tals mentides
Els dements no sobreviuràn

És temps d'agrupar-se amb l'ovella idiota
No facis tard, se't llençara, t'estomacarà
Seràs tirat contra els murs
Tothom pensa que està bé
Bronzejant-se fora la piscina del papa
Penso que hem fet tard
Hem de regenerar

Conèixes les teves doloroses faltes
No és massa tard encara no
Coneixes les teves doloroses faltes

No és massa tard (2x)

Llei espiritual
Sense sentit
Vull veure a Crist avui (4x)

Jo ja tinc l'entrada per al Girona - Ceuta

El nostre GIRONA CF després de tants anys entre la Segona B, i la Tercera, per fi té l’ocasió per col·locar-se a la divisió que li pertocaria, la 2A. Per ciutat i per província un partit tant transcendent com aquest no ens el podem perdre.
D’acord que el futbol és l’opi del poble, d’acord que la majoria no hi haurem anat durant tota la temporada i ara amb la bonança, tothom s’hi apunta, però també és veritat que si ara no es demostra l’interès per tenir un club a la 2A, ja podem plegar.
Jo, ja tinc l’entrada per al vital GIRONA-CEUTA, i estic motivadíssim, sobretot perquè al record tinc l’altre partit vital al que vaig assistir, era un Girona-Manlleu, dels vuitanta. Aquell any ens jugàvem pujar a 2aB, va ser un partit molt disputat. Esperem que aquest diumenge tingui un desenllaç similar i puguem celebrar l’ascens a la categoria que la ciutat i la província es mereix.
SOM-HI GIRONA!!!

Sentiment.. lo altre punyetes

Veure el teu grup preferit, presentant el seu desè disc d’estudi oficial.. no té preu.
Veure com després de més de 20 anys continuen disfrutant com el primer dia... no té preu
Sentir que han tornat els ídols i veure’ls en un poble estimat... no té preu
Escoltar les noves cançons en directe i veure que en directe són més àcides i directes... no té preu.
Que després de 17 anys em continuiï emocionant amb el solo de Dia Boig.. no té preu
Que et regalin un pòster del teu grup preferit i que després te’l firmin ells mateixos... no té preu
Poder entrar al vestidor i poder xerrar una estoneta amb els teus ídols, profetes... no té preu
Sentir-se reconegut després de més de 16 anys de seguiment.. no té preu

Per aquestes raons i més, NO hi ha Mastercard i NO hi ha molts més grups de música. Simplement els ídols em donen allò que necessito. I sé que seguiran predicant perquè encara hi ha molta gent que vol aprendre!!! (K10)

Les pedres que es mouen

Seguint amb la tònica gironina, i no la Schweepes, no puc parar D’al·lucinar amb la permissivitat de cert polític. Pedres amunt i pedres avall, i no passa res... cullons em fan dir, al final es trencaran!!! I després si que no es podrà reconstruir el Pont... potser és el que volen, no? O potser les brigades no saben que fer, i vinga a traginar pedres amunt i avall, i mira que n’hi ha de feina!!!
Una de les coses més grosses, és que ningú, a part dels companys d’eldimoni.com, s’exclami i s’indigni. En aquesta societat, no passa res...
És ben bé que al final els únics que es mouen són els nostàlgics i els romàntics.
Ara bé els nostàlgics o gironins de pro, clar, perquè si utilitzo la paraula nostàlgic a més d’un li vindrà el cap la relació amb els temps de “Cuentame”.
A la vegada quan em refereixo a romàntics, no parlo d’enamorats tipus Adamo o a Lord Byron i el seu moviment literari, als que cito són els romàntics o enamorats del seu barri o de la seva ciutat.
Acabant doncs, i com veiem repetidament, els pocs que es queixen i es manifesten són quatre gats, romàntics i nostàlgics que lluny d’estar en permanent confrontació aposten pel diàleg i una altra forma de treballar. Des d’aquí el meu recolzament!!!

Els petits detalls SI que conten

Avui m’he aixecat filosòfic, deu ser la trentena, y kin mal ke fa això del 3!!!!
La vida dóna moltes voltes, i obsacat sempre en obviar les banalitats i els detallets, per tal d’obtenir el gruix. Ara descobreixo, val més tard ke mai, que en els petits detalls si concentra una gran dosi de sentiment i màgia. Per tant si que els petits detalls conten, i molt, però que tampoc un arbre ens tapi el bosc ara!!!
Com diria en Beni, del Cor de la Ciutat, “no sé si m’explico....”.

On són les pedres del pont del Dimoni?

Com sempre, amb nocturnitat i alevosia. Com ens té acostumats aquest desgovern ciutadà. El senyor mafiós de torn, els ha fet moure, davant la incredulitat dels que van amb el lliri a la mà. I no passa res.. no passa res perquè a Girona no interessa, masses interessos en joc, ningú gossa ensenyar els dents per por.
Por a què? Però a poc a poc, el rumor s'extén i aviat alçarà la veu. Falta pit i c... però aviat. Només és qüestió de temps.

Pavelló de la Devesa. Participació?

Un cop més, la democràcia actual, entesa com ens tenen acostumats, està sent un frau. Paraules com participació, sostenibilitat, igualtat, transversalitat i un llarg etc, tant en boca de tots, a l’hora d’aplicar-les solen brillar per la seva absència.
Una exemplificació més de la nostra alcaldesa. Primer faré el pavelló i després farem el Pla d’Usos. No seria millor invertir l’ordre?
A on és la participança del desaparegut Francesc Ferrer? Els seus companys de partit només la pretenen aplicar per què els veïns decideixin el color de les parets. Ja està bé!
I si a sobre et decideixes, a discrepar amb la boca petita, crees tensions en el govern local.
Tot plegat ajuda a que el poble cada cop estigui més allunyat de la política, i cregui cada cop menys en aquesta democràcia. No és d’extranyar que augmenti la nostàlgia d’èpoques passades en els de més de 50, especialment. Tant malament no deviem estar, se solen peguntar. A més per “dicto y mando”, que millor que un professional i no un amateur.
Cal doncs, lluitar per una participació real, i encoratjar a tots els ciutadans a fer una ciutat més nostra.

Lleó o lleona

Al diari de Girona, del 7-2-08 apareix una notícia amb els següents titulars: “Petonejar el cul equivocat”. Pels que no llegeixen gaires temes ciutadans, els fragmentaré el succés. Uns turistes belgues varen intentar, com feien els gironins d’altres temps, per tal de tenir carta de ciutadania, pujar dalt de la columna d’una lleona... ara ho fan els turistes per tal de tornar a visitar la ciutat. Es varen equivocar ?¿?¿ Tots sabem que hi ha un lleó a la plaça Calvet i Rubalcaba i una lleona a la plaça de S. Feliu. Segueix dient el periodista: Els turistes varen equivocar el cul i el gènere...
Si es tingués el sa vici de la lectura de llibres gironins, no hagués vingut de nou l’anècdota, ja que si s’haguéssin llegit les pag. 25, 26 i 27 del llibre satíric “Històries de l’Immortal”, en una de les quals per fer-ho més intel·ligible hi ha un dibuix. Es tracta d’un “projecte” d’un ascensor adossat a la muralla que aquests nois belgues varen enfilar-se inadequadament. El dit “ascensor” recobert de vidre, hagués estat construït per a fins turístics. Ja al llibre diu del sexe de l’animal, no es tracta d’un lleó sinó d’una lleona...
Potser els belgues havien llegit el llibre que molts gironins no han fet.