dimarts, 15 de novembre de 2016

Amon Amarth, els número 1 actual

Després del concert d'AMON AMARTH del 12/11/2016 a Razzmatazz (Barcelona), queda confirmat i otorgat el ceptre i el tro del Metal al conjunt suec. Un Sold out, bé s'ho val! La veritat és que no veia tant d'ambient des de la gira del Reiventing the Steel de Pantera. Les ganes d'una nit col·lossal es respiraven a la sala i els suecs no van faltar a la seva cita amb el metal. No van fallar i amb la confiança del que se sap guanyador van anar desgranant tots els temes. El més vell que van tocar és de l'àlbum With Odin on our side, i van repassar el conceptual Jomsviking, que si bé he de dir que al principi no em convencia molt, amb el temps i aquest directe he quedat totalment convençut. Ho fan molt bé, i l'actitud humil i contagiosa del seu frontman s'acompanya d'una legió de fans entregada que va cantar els solos i riffs de guitarra cada copm més Maidenescos. Per mi són els millors del panorama actual, per melodia, per varietat, per humilitat i per convenciment.

dimarts, 12 d’abril de 2016

Nostàlgics quarentons

L'espectacle de Quim Mandado, l'Oce i Los Guardians del Pont al Festival Strenes 2016, m'ha portat a fer diferents reflexions. La primera, SÓC JOVE, si, comparat amb la resta dels assistents al concert, el 90% voltaven els 45 anys, i jo encara no he arribat a la quarantena... no és important, però és una dada que reflexa que les persones assistents emanaven nostàlgia d'una època passada. La segona, com en Kitsch, la gent només coneixia les cançons dels 3 primers discos, i, si, el públic sempre té set de clàssics...cosa que també fa pensar sobre el nivell dels darrers discos de la banda de la Jonquera... La tercera curiositat que no tothom sap...és que El vol de l'Home Ocell i Els Senyors de les Pedres estan escrites per Marc González, cantant d'Aspid. És una dada curiosa. La quarta, molta gent cridant com en Papa Juls però no em va semblar que els fes molta gràcia als 2 ex-Sangtraït que hi havia sobre l'escenari. He de dir que desconec que va passar entre ells per impedir el retorn d'1 dels 4 del Sant Jordi. I en aquest darrer sentit, la cinquena reflexió em porta a pensar QUÈ aportaria al panorama de música catalana actual un retorn de la banda empordanesa. Panorama actual molt necessitat d'un grup amb música metalitzada que sapiga arribar al mainstreaming amb la dosi justa de canya i melodia. Un altre panorama musical català és POSSIBLE, però entre ukeleles, tietes, primaveres, adormiment de la massa i el control dels mitjans és difícil. Per sort us deixarem a la vostra sort.