dijous, 13 de desembre de 2007

Article aparegut al Diari de Girona, una realitat que fa mal

Apunto aquí un article aparegut al Diari de Girona d'avui, 13/12/07, el columnista és el Franctirador. Des d'aquí recolzar-lo i subscriure les paraules que ens diu, no tots els polítics són així, però malauradament "la cosa está muy mal....".

EL FRANCTIRADOR
Que bonic ha de ser estar quatre anys amb un bon sou i treballant poc! De veritat que m'agradaria saber què se sent en estar tan avorrit que fins i tot l'oci deu resultar rutinari. Poder tenir temps per pensar i reflexionar sobre el sexe dels àngels, el paper de la misericòrdia a les religions minoritàries, la reproducció assistida en el rinoceront i la tigresa albina, o sobre el color de mitjons del concursant del reality televisiu de torn. Ha de ser increïblement relaxat. Després de veure les estadístiques d'activitat parlamentària que han tingut els diputats gironins al Congrés -publicats ahir per diaridegirona.cat- potser podria preguntar-los als socialistes Montse Palma i Álex Sáez si realment és així.
Potser no han arribat a aquest extrem. Però les xifres canten. La diferència entre el nombre d'iniciatives presentades i intervencions fetes al Congrés pels dos diputats del PSC i la resta de polítics gironins a la Cambra Baixa és abismal. És sorprenent, a més, que sigui precisament Montse Palma la que menys activitat ha tingut. I no és que em sobti perquè m'estranyi, sinó perquè després és la primera a reclamar que el PSC fa molta feina per Girona al Congrés i la primera que, segons alguns companys seus, reivindica aquest suposat treball fet a Madrid dins els òrgans del partit per reclamar que no li treguin el «xollo» i li permetin repetir candidatura el 2008. La mateixa estadística mereix que es feliciti Joan Puig (ERC) i Jordi Xuclà (CiU). Tots dos han batut els seus propis rècords en iniciatives i intervencions, situant-se tots dos al voltant del miler d'actuacions (a anys llum de les minses 157 de Palma o les escases 200 de Sáez). I és que no és el mateix ser un diputat escollit per una província -per més perifèrica que sigui- que ser un «diputado de provincias» i seguir alimentant la creença popular que només van a Madrid a seure i votar el que un altre els diu.