Benvolguts/des lectors/es, permeteu-me que avui us presenti un assumpte al qual fa dies dono voltes. La qüestió no és nova, i recau en l'etern debat del nivell de competició que volem trobar a les nostres pistes.
Des de fa uns anys, el nombre de persones que s'han apuntat a practicar el nostre esport ha experimentat un augment notable. Tanmateix aquest increment es contraposa en la qualitat de la pràctica.
Heus ací un dilema, qualitat o quantitat?
Val a dir, que no voldria pendre part en aquest debat i reprenem el fil tot centrant-nos en el títol del post d'avui.
És el bàsquet un punt de trobada per a noies adolescents? i la resposta és SI.
És el bàsquet una bona possibilitat per què joves de diferents nacionalitats aprenguin a parlar en català? la resposta torna a ser SI.
Pot ser el bàsquet un instrument turístic? que permet que molts jugadors veterans utilitzin el seu desplaçament setmanal per fer parada i fonda en els establiments més recomanables de la contrada just abans o després del partit? la resposta és evidentment SI.
Per totes aquestes raons i més que ara se m'escapen, el bàsquet (i la seva pràctica) és una eina de socialització i sobretot de diversió.
En properes entregues parlarem del concepte "bàsquet social", "bàsquet rural o de muntanya" i fins i tot la seva coexistència en un mateix equip.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada