Jo ja tinc l'entrada per al Girona - Ceuta

El nostre GIRONA CF després de tants anys entre la Segona B, i la Tercera, per fi té l’ocasió per col·locar-se a la divisió que li pertocaria, la 2A. Per ciutat i per província un partit tant transcendent com aquest no ens el podem perdre.
D’acord que el futbol és l’opi del poble, d’acord que la majoria no hi haurem anat durant tota la temporada i ara amb la bonança, tothom s’hi apunta, però també és veritat que si ara no es demostra l’interès per tenir un club a la 2A, ja podem plegar.
Jo, ja tinc l’entrada per al vital GIRONA-CEUTA, i estic motivadíssim, sobretot perquè al record tinc l’altre partit vital al que vaig assistir, era un Girona-Manlleu, dels vuitanta. Aquell any ens jugàvem pujar a 2aB, va ser un partit molt disputat. Esperem que aquest diumenge tingui un desenllaç similar i puguem celebrar l’ascens a la categoria que la ciutat i la província es mereix.
SOM-HI GIRONA!!!

Sentiment.. lo altre punyetes

Veure el teu grup preferit, presentant el seu desè disc d’estudi oficial.. no té preu.
Veure com després de més de 20 anys continuen disfrutant com el primer dia... no té preu
Sentir que han tornat els ídols i veure’ls en un poble estimat... no té preu
Escoltar les noves cançons en directe i veure que en directe són més àcides i directes... no té preu.
Que després de 17 anys em continuiï emocionant amb el solo de Dia Boig.. no té preu
Que et regalin un pòster del teu grup preferit i que després te’l firmin ells mateixos... no té preu
Poder entrar al vestidor i poder xerrar una estoneta amb els teus ídols, profetes... no té preu
Sentir-se reconegut després de més de 16 anys de seguiment.. no té preu

Per aquestes raons i més, NO hi ha Mastercard i NO hi ha molts més grups de música. Simplement els ídols em donen allò que necessito. I sé que seguiran predicant perquè encara hi ha molta gent que vol aprendre!!! (K10)

Les pedres que es mouen

Seguint amb la tònica gironina, i no la Schweepes, no puc parar D’al·lucinar amb la permissivitat de cert polític. Pedres amunt i pedres avall, i no passa res... cullons em fan dir, al final es trencaran!!! I després si que no es podrà reconstruir el Pont... potser és el que volen, no? O potser les brigades no saben que fer, i vinga a traginar pedres amunt i avall, i mira que n’hi ha de feina!!!
Una de les coses més grosses, és que ningú, a part dels companys d’eldimoni.com, s’exclami i s’indigni. En aquesta societat, no passa res...
És ben bé que al final els únics que es mouen són els nostàlgics i els romàntics.
Ara bé els nostàlgics o gironins de pro, clar, perquè si utilitzo la paraula nostàlgic a més d’un li vindrà el cap la relació amb els temps de “Cuentame”.
A la vegada quan em refereixo a romàntics, no parlo d’enamorats tipus Adamo o a Lord Byron i el seu moviment literari, als que cito són els romàntics o enamorats del seu barri o de la seva ciutat.
Acabant doncs, i com veiem repetidament, els pocs que es queixen i es manifesten són quatre gats, romàntics i nostàlgics que lluny d’estar en permanent confrontació aposten pel diàleg i una altra forma de treballar. Des d’aquí el meu recolzament!!!

Els petits detalls SI que conten

Avui m’he aixecat filosòfic, deu ser la trentena, y kin mal ke fa això del 3!!!!
La vida dóna moltes voltes, i obsacat sempre en obviar les banalitats i els detallets, per tal d’obtenir el gruix. Ara descobreixo, val més tard ke mai, que en els petits detalls si concentra una gran dosi de sentiment i màgia. Per tant si que els petits detalls conten, i molt, però que tampoc un arbre ens tapi el bosc ara!!!
Com diria en Beni, del Cor de la Ciutat, “no sé si m’explico....”.

On són les pedres del pont del Dimoni?

Com sempre, amb nocturnitat i alevosia. Com ens té acostumats aquest desgovern ciutadà. El senyor mafiós de torn, els ha fet moure, davant la incredulitat dels que van amb el lliri a la mà. I no passa res.. no passa res perquè a Girona no interessa, masses interessos en joc, ningú gossa ensenyar els dents per por.
Por a què? Però a poc a poc, el rumor s'extén i aviat alçarà la veu. Falta pit i c... però aviat. Només és qüestió de temps.

Pavelló de la Devesa. Participació?

Un cop més, la democràcia actual, entesa com ens tenen acostumats, està sent un frau. Paraules com participació, sostenibilitat, igualtat, transversalitat i un llarg etc, tant en boca de tots, a l’hora d’aplicar-les solen brillar per la seva absència.
Una exemplificació més de la nostra alcaldesa. Primer faré el pavelló i després farem el Pla d’Usos. No seria millor invertir l’ordre?
A on és la participança del desaparegut Francesc Ferrer? Els seus companys de partit només la pretenen aplicar per què els veïns decideixin el color de les parets. Ja està bé!
I si a sobre et decideixes, a discrepar amb la boca petita, crees tensions en el govern local.
Tot plegat ajuda a que el poble cada cop estigui més allunyat de la política, i cregui cada cop menys en aquesta democràcia. No és d’extranyar que augmenti la nostàlgia d’èpoques passades en els de més de 50, especialment. Tant malament no deviem estar, se solen peguntar. A més per “dicto y mando”, que millor que un professional i no un amateur.
Cal doncs, lluitar per una participació real, i encoratjar a tots els ciutadans a fer una ciutat més nostra.

Lleó o lleona

Al diari de Girona, del 7-2-08 apareix una notícia amb els següents titulars: “Petonejar el cul equivocat”. Pels que no llegeixen gaires temes ciutadans, els fragmentaré el succés. Uns turistes belgues varen intentar, com feien els gironins d’altres temps, per tal de tenir carta de ciutadania, pujar dalt de la columna d’una lleona... ara ho fan els turistes per tal de tornar a visitar la ciutat. Es varen equivocar ?¿?¿ Tots sabem que hi ha un lleó a la plaça Calvet i Rubalcaba i una lleona a la plaça de S. Feliu. Segueix dient el periodista: Els turistes varen equivocar el cul i el gènere...
Si es tingués el sa vici de la lectura de llibres gironins, no hagués vingut de nou l’anècdota, ja que si s’haguéssin llegit les pag. 25, 26 i 27 del llibre satíric “Històries de l’Immortal”, en una de les quals per fer-ho més intel·ligible hi ha un dibuix. Es tracta d’un “projecte” d’un ascensor adossat a la muralla que aquests nois belgues varen enfilar-se inadequadament. El dit “ascensor” recobert de vidre, hagués estat construït per a fins turístics. Ja al llibre diu del sexe de l’animal, no es tracta d’un lleó sinó d’una lleona...
Potser els belgues havien llegit el llibre que molts gironins no han fet.