Nova lletra, això d'anar a xerrades em desperta la creativitat, per desfer-me de l'avorriment.
A veure què us sembla:
DESPIERTA
Forjando el presente
Olvidando el pasado
Los días pasan tranquilamente
hipotecando el futuro
Mentes adormecidas
se dan por vencidas
El contacto con la vida
es siempre una causa perdida
Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta
Hipnotizados por la pantalla
todo lo que pasa en ella nos engaña
políticos corruptos no dan la talla
situación atemporal, maldita patraña
Chorus: Despierta, despierta,
mantén la mente abierta
Si, em surten en castellà.. no sé... la propera serà en català.. espero!
divendres, 24 de febrer del 2012
dilluns, 20 de febrer del 2012
19 anys i 364 dies, homenatge al Kitsch III
Demà farà 20 anys de l’enregistrament del Kitsch III, en directe, a la sala Zeleste de Barcelona. Era el divendres 21 de febrer de 1992, en la Barcelona d’abans dels Jocs Olímpics, com a teloners hi van actuar els Té Punch!. L’entrada per l’espectacle costava unes 1400 pessetes i aquesta anava acompanyada d’un mini ep amb 4 cançons del KII.
I per què us explico això? Doncs per què jo no hi era... si kitschalla... i és que només tenia 13 anys... i clar... impensable anar al cap i casal... què hi farem, després n’he vist molts més però aquell dia no hi era...
Perquè em ve de gust celebrar aquesta efemèride? Doncs perquè demà, a no ser que vagi molt errat, ningú s’enrecordarà dels meus ídols, i jo des d’aquest blog vull deixar constància que aquella gravació continua sent un dels millors directes de les nostres terres.
Molt dedicar portades a grups de masses, i molt parlar de retorns d’altres i dedicar articles a cantants traspassats, però celebrar efemèrides en vida de grups minoritaris injustament tractats pels medis, res de res...
Tant se val, com els profetes, Kitsch, m’han ensenyat, no m’afecta ni el vent ni la pluja. Des del 1985 gemegant i fent de l’angoixa el nostre cant, gràcies a les noves tecnologies hem descobert que és molta la Kitschalla o Fraternitat kitsch, com l’anomena el mestre i periodista Xavi Castillón.
Viure és riure quan no pots plorar, doncs llarga vida als nostrats ídols, perquè tal i com diuen ells “els bons moments duren tan poc que ja amb prou feines els recordes”. En aquests dies tan negatius, cal més que mai escoltar el missatge positiu i la força que ens transmeten. Senzillesa i efectivitat, “No cal ser la llum, només brillar a les fosques” .
Primícia:
Ens veiem al proper concert, esperem més aviat que tard, per què aquest grup tot i la seva edat i el tràfec del dia a dia està viu i molt viu! Prepareu-vos que el proper single promet i molt, us ho dic de bona font. Els nous clips dirigits per l’equip de Silent Agony sembla que tindran bona pinta!
I per què us explico això? Doncs per què jo no hi era... si kitschalla... i és que només tenia 13 anys... i clar... impensable anar al cap i casal... què hi farem, després n’he vist molts més però aquell dia no hi era...
Perquè em ve de gust celebrar aquesta efemèride? Doncs perquè demà, a no ser que vagi molt errat, ningú s’enrecordarà dels meus ídols, i jo des d’aquest blog vull deixar constància que aquella gravació continua sent un dels millors directes de les nostres terres.
Molt dedicar portades a grups de masses, i molt parlar de retorns d’altres i dedicar articles a cantants traspassats, però celebrar efemèrides en vida de grups minoritaris injustament tractats pels medis, res de res...
Tant se val, com els profetes, Kitsch, m’han ensenyat, no m’afecta ni el vent ni la pluja. Des del 1985 gemegant i fent de l’angoixa el nostre cant, gràcies a les noves tecnologies hem descobert que és molta la Kitschalla o Fraternitat kitsch, com l’anomena el mestre i periodista Xavi Castillón.
Viure és riure quan no pots plorar, doncs llarga vida als nostrats ídols, perquè tal i com diuen ells “els bons moments duren tan poc que ja amb prou feines els recordes”. En aquests dies tan negatius, cal més que mai escoltar el missatge positiu i la força que ens transmeten. Senzillesa i efectivitat, “No cal ser la llum, només brillar a les fosques” .
Primícia:
Ens veiem al proper concert, esperem més aviat que tard, per què aquest grup tot i la seva edat i el tràfec del dia a dia està viu i molt viu! Prepareu-vos que el proper single promet i molt, us ho dic de bona font. Els nous clips dirigits per l’equip de Silent Agony sembla que tindran bona pinta!
dilluns, 30 de gener del 2012
El paper del bàsquet com a factor social. Part 1
Benvolguts/des lectors/es, permeteu-me que avui us presenti un assumpte al qual fa dies dono voltes. La qüestió no és nova, i recau en l'etern debat del nivell de competició que volem trobar a les nostres pistes.
Des de fa uns anys, el nombre de persones que s'han apuntat a practicar el nostre esport ha experimentat un augment notable. Tanmateix aquest increment es contraposa en la qualitat de la pràctica.
Heus ací un dilema, qualitat o quantitat?
Val a dir, que no voldria pendre part en aquest debat i reprenem el fil tot centrant-nos en el títol del post d'avui.
És el bàsquet un punt de trobada per a noies adolescents? i la resposta és SI.
És el bàsquet una bona possibilitat per què joves de diferents nacionalitats aprenguin a parlar en català? la resposta torna a ser SI.
Pot ser el bàsquet un instrument turístic? que permet que molts jugadors veterans utilitzin el seu desplaçament setmanal per fer parada i fonda en els establiments més recomanables de la contrada just abans o després del partit? la resposta és evidentment SI.
Per totes aquestes raons i més que ara se m'escapen, el bàsquet (i la seva pràctica) és una eina de socialització i sobretot de diversió.
En properes entregues parlarem del concepte "bàsquet social", "bàsquet rural o de muntanya" i fins i tot la seva coexistència en un mateix equip.
Salut!
Des de fa uns anys, el nombre de persones que s'han apuntat a practicar el nostre esport ha experimentat un augment notable. Tanmateix aquest increment es contraposa en la qualitat de la pràctica.
Heus ací un dilema, qualitat o quantitat?
Val a dir, que no voldria pendre part en aquest debat i reprenem el fil tot centrant-nos en el títol del post d'avui.
És el bàsquet un punt de trobada per a noies adolescents? i la resposta és SI.
És el bàsquet una bona possibilitat per què joves de diferents nacionalitats aprenguin a parlar en català? la resposta torna a ser SI.
Pot ser el bàsquet un instrument turístic? que permet que molts jugadors veterans utilitzin el seu desplaçament setmanal per fer parada i fonda en els establiments més recomanables de la contrada just abans o després del partit? la resposta és evidentment SI.
Per totes aquestes raons i més que ara se m'escapen, el bàsquet (i la seva pràctica) és una eina de socialització i sobretot de diversió.
En properes entregues parlarem del concepte "bàsquet social", "bàsquet rural o de muntanya" i fins i tot la seva coexistència en un mateix equip.
Salut!
dimarts, 12 de juliol del 2011
Cap novetat
Cap novetat, estem al servei dels bankers, uns lladres amb corbata, i no passa res.CAp novetat, en Cesc no ha fitxat pel Barça, potser no ho farà, a mi tant me fa.
Cap novetat, no paren d'intoxicar-nos des de la caverna mediàtica, i aquí no passa res.
CAp novetat, els Manel fan pena al PopArb i no passa res.
Cap novetat, és el que presenten els Manel al Grec, a si una secció de vents? Kina novetat! Fecin blackmetal això si ke seria una novetat!
Cap novetat, els mitjans de comunicació només informem d'allò que està de moda, allò que algú vol que ens entretinguem....
Si no hi ha novetats, perquè segueixen repetint els 3/24 i telenotícies....
Jo no hi puc pas per més que hi faci... millor deixar-ho còrrer, deixar-ho estar...
Cap novetat, no paren d'intoxicar-nos des de la caverna mediàtica, i aquí no passa res.
CAp novetat, els Manel fan pena al PopArb i no passa res.
Cap novetat, és el que presenten els Manel al Grec, a si una secció de vents? Kina novetat! Fecin blackmetal això si ke seria una novetat!
Cap novetat, els mitjans de comunicació només informem d'allò que està de moda, allò que algú vol que ens entretinguem....
Si no hi ha novetats, perquè segueixen repetint els 3/24 i telenotícies....
Jo no hi puc pas per més que hi faci... millor deixar-ho còrrer, deixar-ho estar...
dimarts, 10 de maig del 2011
L'afilador
Diumenge matí, la Marta toca el piano i arriben a les meves orelles unes notes difuses.
Què és això? Feia temps que no ho sentia!
Ha tornat l'afilador!
Per què torna l'afilador?
La crisi? és la culpable que tothom prefereixi tornar a esmolar els ganivets i no comprar-ne de nous?
L'afilador torna per esmolar les eines tal i com pregona l'himne català? és ara l'hora segadors???
O bé quelcom més terrible?? Torna per esmolar els ganivets que malauradament cada any maten a desenes de dones fruit de la violència domèstica? Des d'aquí la més enèrgica repulsa a aquesta violència.
Per acabar us deixo una altra teoria del per què torna l'afilador, i és a càrrec dels mítics Paràlisis Permanente... "Falta en la carnicería, un cuchillo de cocina, en el parque han encontrado cinco niños degollados,....".
Tot i que també podria ser l'afilador de Los Suaves... per teories que no quedi... no?
Espero us hagi agradat.. o no...
Dedicat a la meva germana! Gràcies per la inspiració!
Ja tinc el linus!!!
diumenge, 8 de maig del 2011
aaa, alerta amb la new wave catalana
aaaa, alerta amb la nova new wave, la nova corrent està mediatitzada, bruta d'orígen i mancada d'autenticitat.
M'ho havien dit però encara no ho havia investigat, i resulta que el management Fina Estampa porta 3 grups que no paren de sonar des dels massmedia catalans, Antònia Font, Manel i Mishima. Aquests darrers, anys picant pedra i gaudint d'un bon nivell i ara que els gestiona aquesta gent són bons, una gran casualitat, ignorant de mi!!O resulta que és fruit de les ganes de sentir música en català d'una població amb un perfil musical baix que es menja tot el que li porten?
Per no perdre pistonada, un periodista, de nom Albert, dirigeix la productora Nosonores, i des dels micròfons d'una emissora pública, Icat FM, fa promoció dels grups que ell mateix gestiona. Transparència, dignitat, sinceritat?? aaaa alerta!!!!!
Us diria que més igual, que tothom escolti el que li vingui en gana, que per gustos els colors. Tanmateix ara ja estic posant cares i noms als senyors de les marionetes que dirigeixen les modes musicals del nostre petit país.
Només us puc dir, que us vigilo i que com una associació de Sarrià de Ter, no em queda més opció que Apagar la Tele!!
Amics de la premsa, ho heu aconseguit! Me'n vaig! (LV)
Salut
M'ho havien dit però encara no ho havia investigat, i resulta que el management Fina Estampa porta 3 grups que no paren de sonar des dels massmedia catalans, Antònia Font, Manel i Mishima. Aquests darrers, anys picant pedra i gaudint d'un bon nivell i ara que els gestiona aquesta gent són bons, una gran casualitat, ignorant de mi!!O resulta que és fruit de les ganes de sentir música en català d'una població amb un perfil musical baix que es menja tot el que li porten?
Per no perdre pistonada, un periodista, de nom Albert, dirigeix la productora Nosonores, i des dels micròfons d'una emissora pública, Icat FM, fa promoció dels grups que ell mateix gestiona. Transparència, dignitat, sinceritat?? aaaa alerta!!!!!
Us diria que més igual, que tothom escolti el que li vingui en gana, que per gustos els colors. Tanmateix ara ja estic posant cares i noms als senyors de les marionetes que dirigeixen les modes musicals del nostre petit país.
Només us puc dir, que us vigilo i que com una associació de Sarrià de Ter, no em queda més opció que Apagar la Tele!!
Amics de la premsa, ho heu aconseguit! Me'n vaig! (LV)
Salut
dilluns, 1 de novembre del 2010
Ever fallen in love
Bé, aquest és el títol d'una cançó dels Buzzocks. Apareix al final del film "Crespià, the film not the village", i surt un dels ídols de Kitsch!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)