Futuro incierto,
mar abierto
Días oscuros
días duros
Fuertes angustias
duras penurias
Terremotos sin control
noches de alcohol
Beber para olvidar
vomitar para tragar
Nieblas en el cerebro
mañanas de enero
Lunes al sol
semanas sin alcohol
No hay futuro
y esto es muy duro.
HAY QUE AGUANTAR.
sic 03/2010
dimecres, 17 de març del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
Presentació de 'Manual de comunicació turística'
Estimats,
Us envio la invitació a l'acte de presentació de 'Manual de comunicació turística' que tindrà lloc el proper dilluns 1 de març a les 20 hores a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres.
La presentació a la premsa es farà el mateix dia 1 però en horari de matí (11 hores) a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (C/ Nou del Teatre).
Agrairem qualsevol tipus d'ajut en el sentit que els vostres 'contactes' assisteixin a la roda de premsa que us comento per així donar cobertura mediàtica a l'esdeveniment.
Doneu moltes veus, hem d'omplir la Sala de Graus (150 persones)! És el repte!
dimecres, 30 de desembre del 2009
Provant el boxfile de megaupload
A veure kom va això.. i així podem compartir-ho amb els fans de kitsch...
dijous, 8 d’octubre del 2009
Muse 2009= Bellamy projecte en solitari.
Muse 2009= Bellamy projecte en solitari. Els altres acompanyen.
A còpia de sentir-lo no és dolent, si fos un projecte en solitari colaria i li posaria un 7 i mig, però firmant com a Muse, un 6 i va ke te mates.
A més, on és la distorsió?? L'han perduda?? Massa floritures, i massa piano clàssic, que no sóna malament, però m'embafa molt!
A més les que recorden a Muse de sempre, sonen a cares B de l'Origyn , i la 1a el single, té molt rotllo Starligt que ja era comercial, i que va permetre que més gent els conegués... per tant baixen distorsó per arribar a més gent... al cap i a la fi, viuen d'això no?? i si volen ser grans com els seus ídols Queen s'ha de cedir en algun lloc i emplenar estadis.
Un punt per l'esperança, és que crec que en directe, no abandoran les guitarres amb distorsió.
Encara estan molt vius tot i aquest disc....
He dit! jajaja!
A còpia de sentir-lo no és dolent, si fos un projecte en solitari colaria i li posaria un 7 i mig, però firmant com a Muse, un 6 i va ke te mates.
A més, on és la distorsió?? L'han perduda?? Massa floritures, i massa piano clàssic, que no sóna malament, però m'embafa molt!
A més les que recorden a Muse de sempre, sonen a cares B de l'Origyn , i la 1a el single, té molt rotllo Starligt que ja era comercial, i que va permetre que més gent els conegués... per tant baixen distorsó per arribar a més gent... al cap i a la fi, viuen d'això no?? i si volen ser grans com els seus ídols Queen s'ha de cedir en algun lloc i emplenar estadis.
Un punt per l'esperança, és que crec que en directe, no abandoran les guitarres amb distorsió.
Encara estan molt vius tot i aquest disc....
He dit! jajaja!
dimecres, 22 de juliol del 2009
Soulfly + Human Ashtray. 12/07/09 Sala La Mirona. SALT (Gironès)
Soulfly + Human Ashtray. 12/07/09 Sala La Mirona. SALT (Gironès)
Aprofitant un forat de darrera hora, l’Associació So”r”oll de Vidreres es va atrevir a portar-nos Soulfly, liderat per Max Cavalera un dels referents del metal dels 90.
Una tarda de diumenge no és l’horari més habitual, això però no va suposar que a poc a poc la sala s’anés omplint de heavies, numetals, metalboys, curiosos i demés.
Els primers a obrir foc, però varen ser els selvatans Human Ashtray. El repertori més suau de l’habitual, apostant pels temes més metal per contra dels menys hardcore. “Castigo Corpus meum” va suposar el primer gran moment de la nit, Willy n’és conscient I alliçona els descreguts. Repassant els temes de la seva gran maqueta “The hate rebirth”, varen arrancar els primers moviments de coll. Abans de marxar, gran moment amb la versió d’ “Arise” de Sepultura.
Soulfly venien a presentar la seva darrera obra “Conquer”, i a gust dels presents varen tocar masses temes d’aquest. S’iniciaren amb “Blood fire war hate”, per seguir combinant temes vells amb nous com “Unleash”, “Doom”, “Warmaggedon”. Els temes dels dos darrers discs són pura tralla, tanmateix van mancats de la melodia i tribalisme que acompanyava a les dels quatre primers discs.
“Refuse/resist” va permetre trencar l’espiral repetitiva dels temes nous, aixecant el concert. Així doncs, el públic xalava més de valent repassant clàssics « Eye for an eye » « Back to the primive » « Prophecy » « Seek and strike ». Per agrair la presència de vells seguidors de Sepultura, “Roots bloody roots” i “Policia”, temes rodons per no perdre pistonada.
Cal destacar el gran treball al baix de Bobby Burns, constantment entregat al públic, amb un Marc Rizzo més musculat que mai, excel·lent a la guitarra però fluix en el so, i amb en Joe Nunez a la bateria portant el tempo del concert.
dimarts, 23 de setembre del 2008
"Rèquiem" impressionant treball de Laia Calvet
RÈQUIEM és un enorme llibre-tribut als nostres ídols KITSCH.
LA Laia ha portat a terme un treball de xinos. Digna d'una autèntica quimera, només empesa per l'amor i la passió pels seus ídols, es pot entendre aquesta magnífica obra d'art.
Collages que representen cadascuna de les particulars visions de la Laia, sobre cadascuna de les cançons de Kitsch.
Us deixo una petitat mostra de la seva obra d'art.
Laia amb el teu permís espero.. al cap i a la fi es propaganda del teu inmens treball.
Gràcies!
dimarts, 19 d’agost del 2008
4rt fascicle. “Demanufacture” Fear Factory
I va arribar la tecnologia… La veritat és que un dels discs que més he escoltat, i un dels que més aviat m’en volia desempallegar (eh, Jordi?). Com sempre i seguint la meva tècnica Random, vaig escanejar el cd buscant aquelles pistes que més em poguéssin agradar. En aquell moment només m’impressionaven les dos primeres “Demanufactured” i “Self bias resistor”, a poc a poc “Replica” i “Dog day sunrise”, “Hunter killer”, etc. Un dia a l’institut, ens vam sorprendre amb el meu amic Jordi V. (al qual havia ofert el cd a un preu simbòlic) xiulant “Replica”, en aquell moment vam quedar atrapats per aquest disc d’aquesta magnífica banda.
Veure’ls en directe a Zeleste, el juny de 1996, va ser el colofó i va significar la ruptura de la nostra virginitat a l’hora de veure concerts a Barcelona. Total, que un gran disc de tralla i metall que va significar una altra manera de fer canya, en un estil metàl·lic diferent a Pantera.
Veure’ls en directe a Zeleste, el juny de 1996, va ser el colofó i va significar la ruptura de la nostra virginitat a l’hora de veure concerts a Barcelona. Total, que un gran disc de tralla i metall que va significar una altra manera de fer canya, en un estil metàl·lic diferent a Pantera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)