Per tal de crear hàbits d’escriptura en aquest blog, m’he proposat parlar-vos dels discos, lps, o cds, que més m’han agradat i més m’han influenciat.
Comencem doncs, i no podia ser de cap més manera que amb el primer disc que vaig tenir a les mans dels meus ídols KITSCH. Va ser per Fires del 1991, me’l van regalar en format LP, i era espectacular l’obra del pintor Antoni Güell m’hipnotitzava. Al principi d’escoltar-lo no em va desagradar però estava més avesat al típic rock català, i a còpia de sentir-lo em va enamorar. Potser és per això, però tot i el pas del temps, la meva cançó preferida dels KITSCH és “Dia Boig”.
En aquest disc, també hi apareixen “Confessió”, “Art de Traïr” i “Déu i el Gos”, potser les 3 més típiques d’aquest disc. De totes maneres, potser jo em quedaria amb “Montjuic” com en segona posició d’aquest disc.
En aquest disc, que varen anar a mesclar a Amsterdam, els Kitsch varen canviar el so del primer disc, que era més punyent, per un so més “gòtic” “sinistre”, guitarres afilades i plenes de sentiment.
Espero poder-vos anar comentant diferents discos que m’hagin influenciat.
Comencem doncs, i no podia ser de cap més manera que amb el primer disc que vaig tenir a les mans dels meus ídols KITSCH. Va ser per Fires del 1991, me’l van regalar en format LP, i era espectacular l’obra del pintor Antoni Güell m’hipnotitzava. Al principi d’escoltar-lo no em va desagradar però estava més avesat al típic rock català, i a còpia de sentir-lo em va enamorar. Potser és per això, però tot i el pas del temps, la meva cançó preferida dels KITSCH és “Dia Boig”.
En aquest disc, també hi apareixen “Confessió”, “Art de Traïr” i “Déu i el Gos”, potser les 3 més típiques d’aquest disc. De totes maneres, potser jo em quedaria amb “Montjuic” com en segona posició d’aquest disc.
En aquest disc, que varen anar a mesclar a Amsterdam, els Kitsch varen canviar el so del primer disc, que era més punyent, per un so més “gòtic” “sinistre”, guitarres afilades i plenes de sentiment.
Espero poder-vos anar comentant diferents discos que m’hagin influenciat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada