dijous, 31 de juliol del 2008

2on fascicle, discos que han deixat petjada


Parlem del Kings of Metal de Manowar.
Un disc potent ple d’himnes, de canya, melodia, sentiment i èpica, vaja un dels millors discs de heavy metal que tinc. Un dels fets que més va agradar als fans de Manowar, va ser la facilitat de poder cantar en les tornades àlies “estribillos”. Per exemple, la segona “Kings of metal”, la lleugera “Kingdom come”, l’èpica “Heart of Steel” o la dramàtica “Hail and Kill”, però sobretot amb la llegendària i mítica “the crown and the ring” fabulosa i amb un cor cantat en plena església protestant.
La velocitat en aquest disc es troba en la bestial “Wheels of Fire”, brutal, adrenalítica, i també en “Blood of the Kings”, repàs als seus primers discs.
Parlant de llegenda no es pot obviar el seu conte narrat, qui no l’ha sentit? Una perfecta oportunitat per aprendre anglès i agafar recursos per després escriure’ls a les redaccions.
En fi, que si no el teniu, us el compreu, el baixeu o no, però a mi em va agradar i em continua enamorant, ... si... són.. Manowar... catetos o no, però m’agraden i ke?

Salut!!Aviat més!!

divendres, 25 de juliol del 2008

1er fascicle dels discs que m'han influenciat, avui el KITSCH II


Per tal de crear hàbits d’escriptura en aquest blog, m’he proposat parlar-vos dels discos, lps, o cds, que més m’han agradat i més m’han influenciat.
Comencem doncs, i no podia ser de cap més manera que amb el primer disc que vaig tenir a les mans dels meus ídols KITSCH. Va ser per Fires del 1991, me’l van regalar en format LP, i era espectacular l’obra del pintor Antoni Güell m’hipnotitzava. Al principi d’escoltar-lo no em va desagradar però estava més avesat al típic rock català, i a còpia de sentir-lo em va enamorar. Potser és per això, però tot i el pas del temps, la meva cançó preferida dels KITSCH és “Dia Boig”.
En aquest disc, també hi apareixen “Confessió”, “Art de Traïr” i “Déu i el Gos”, potser les 3 més típiques d’aquest disc. De totes maneres, potser jo em quedaria amb “Montjuic” com en segona posició d’aquest disc.
En aquest disc, que varen anar a mesclar a Amsterdam, els Kitsch varen canviar el so del primer disc, que era més punyent, per un so més “gòtic” “sinistre”, guitarres afilades i plenes de sentiment.

Espero poder-vos anar comentant diferents discos que m’hagin influenciat.

dijous, 17 de juliol del 2008

Lletra de "Spiritual Law" versió de Slayer

Hola de nou, després de tant de temps....
Avui penjaré la traducció que en Roger ha fet de la versió de "Spiritual Law" que apareix a l'Undisputted Attitude.
Els anys passen, però hi ha coses que no deixen de tenir sentit.... espero us agradi

SPIRITUAL LAW

És temps de renèixer
No parlis de sexe és un pecat
Confesa els teus dimonis a l'home
Farà tot el possible
No vagis amb la massa niràs a l'infern
Tots hi serem serà genial

Prement les teves vides
Amb aquestes mentides
Els dements no sobreviuràn

Hem estat xupats
En una cultura de buit
Aquest camí aquest camí és massa tard
Ets adicte
Porta l'autocontrol
Treu l'ampolla aparcada

Et veus atrapat ara en una llei espiritual
Llei espiritual

Grapeja amb els teus rosaris
L'aigua beneita només hem fa sagnar
Posa aquella creu al meu cap
Hauria de cremar però no hem matarà

Cremar els rosaris
Cremar-ho tot
Mort per a tots

És temps d'agrupar-se amb l'ovella idiota
No facis tard, se't llençara, t'estomacarà
Seràs tirat contra els murs
Tothom pensa que està bé
Bronzejant-se fora la piscina del papa
Penso que hem fet tard
Hem de regenerar

Conèixes les teves doloroses faltes
No és massa tard encara no
Coneixes les teves doloroses faltes
Encara tens una sortida
Posa't de genolls veu el vi
Rosega la galeta (ostia)

Gent cridant deixeume dormir
És de veritat? no ho puc explicar
Si això és el cel o l'infern
Bandada de llops i el so d'una campana de plata

L'aire és espès
L'olor a mort és per a tot arreu
Tot al voltant
Però no descansaré fins a la mort
Pots provar amb la

Home no menteixis perquè ploren(3X)

Anant per la vida
Amb tals mentides
Els dements no sobreviuràn

És temps d'agrupar-se amb l'ovella idiota
No facis tard, se't llençara, t'estomacarà
Seràs tirat contra els murs
Tothom pensa que està bé
Bronzejant-se fora la piscina del papa
Penso que hem fet tard
Hem de regenerar

Conèixes les teves doloroses faltes
No és massa tard encara no
Coneixes les teves doloroses faltes

No és massa tard (2x)

Llei espiritual
Sense sentit
Vull veure a Crist avui (4x)

dimecres, 11 de juny del 2008

Jo ja tinc l'entrada per al Girona - Ceuta


El nostre GIRONA CF després de tants anys entre la Segona B, i la Tercera, per fi té l’ocasió per col·locar-se a la divisió que li pertocaria, la 2A. Per ciutat i per província un partit tant transcendent com aquest no ens el podem perdre.
D’acord que el futbol és l’opi del poble, d’acord que la majoria no hi haurem anat durant tota la temporada i ara amb la bonança, tothom s’hi apunta, però també és veritat que si ara no es demostra l’interès per tenir un club a la 2A, ja podem plegar.
Jo, ja tinc l’entrada per al vital GIRONA-CEUTA, i estic motivadíssim, sobretot perquè al record tinc l’altre partit vital al que vaig assistir, era un Girona-Manlleu, dels vuitanta. Aquell any ens jugàvem pujar a 2aB, va ser un partit molt disputat. Esperem que aquest diumenge tingui un desenllaç similar i puguem celebrar l’ascens a la categoria que la ciutat i la província es mereix.
SOM-HI GIRONA!!!

divendres, 2 de maig del 2008

Sentiment.. lo altre punyetes




Veure el teu grup preferit, presentant el seu desè disc d’estudi oficial.. no té preu.
Veure com després de més de 20 anys continuen disfrutant com el primer dia... no té preu
Sentir que han tornat els ídols i veure’ls en un poble estimat... no té preu
Escoltar les noves cançons en directe i veure que en directe són més àcides i directes... no té preu.
Que després de 17 anys em continuiï emocionant amb el solo de Dia Boig.. no té preu
Que et regalin un pòster del teu grup preferit i que després te’l firmin ells mateixos... no té preu
Poder entrar al vestidor i poder xerrar una estoneta amb els teus ídols, profetes... no té preu
Sentir-se reconegut després de més de 16 anys de seguiment.. no té preu

Per aquestes raons i més, NO hi ha Mastercard i NO hi ha molts més grups de música. Simplement els ídols em donen allò que necessito. I sé que seguiran predicant perquè encara hi ha molta gent que vol aprendre!!! (K10)

dimecres, 9 d’abril del 2008

Les pedres que es mouen


Seguint amb la tònica gironina, i no la Schweepes, no puc parar D’al·lucinar amb la permissivitat de cert polític. Pedres amunt i pedres avall, i no passa res... cullons em fan dir, al final es trencaran!!! I després si que no es podrà reconstruir el Pont... potser és el que volen, no? O potser les brigades no saben que fer, i vinga a traginar pedres amunt i avall, i mira que n’hi ha de feina!!!
Una de les coses més grosses, és que ningú, a part dels companys d’eldimoni.com, s’exclami i s’indigni. En aquesta societat, no passa res...
És ben bé que al final els únics que es mouen són els nostàlgics i els romàntics.
Ara bé els nostàlgics o gironins de pro, clar, perquè si utilitzo la paraula nostàlgic a més d’un li vindrà el cap la relació amb els temps de “Cuentame”.
A la vegada quan em refereixo a romàntics, no parlo d’enamorats tipus Adamo o a Lord Byron i el seu moviment literari, als que cito són els romàntics o enamorats del seu barri o de la seva ciutat.
Acabant doncs, i com veiem repetidament, els pocs que es queixen i es manifesten són quatre gats, romàntics i nostàlgics que lluny d’estar en permanent confrontació aposten pel diàleg i una altra forma de treballar. Des d’aquí el meu recolzament!!!

dimarts, 1 d’abril del 2008

Els petits detalls SI que conten

Avui m’he aixecat filosòfic, deu ser la trentena, y kin mal ke fa això del 3!!!!
La vida dóna moltes voltes, i obsacat sempre en obviar les banalitats i els detallets, per tal d’obtenir el gruix. Ara descobreixo, val més tard ke mai, que en els petits detalls si concentra una gran dosi de sentiment i màgia. Per tant si que els petits detalls conten, i molt, però que tampoc un arbre ens tapi el bosc ara!!!
Com diria en Beni, del Cor de la Ciutat, “no sé si m’explico....”.