Muse 2009= Bellamy projecte en solitari.

Muse 2009= Bellamy projecte en solitari. Els altres acompanyen.

A còpia de sentir-lo no és dolent, si fos un projecte en solitari colaria i li posaria un 7 i mig, però firmant com a Muse, un 6 i va ke te mates.

A més, on és la distorsió?? L'han perduda?? Massa floritures, i massa piano clàssic, que no sóna malament, però m'embafa molt!
A més les que recorden a Muse de sempre, sonen a cares B de l'Origyn , i la 1a el single, té molt rotllo Starligt que ja era comercial, i que va permetre que més gent els conegués... per tant baixen distorsó per arribar a més gent... al cap i a la fi, viuen d'això no?? i si volen ser grans com els seus ídols Queen s'ha de cedir en algun lloc i emplenar estadis.
Un punt per l'esperança, és que crec que en directe, no abandoran les guitarres amb distorsió.
Encara estan molt vius tot i aquest disc....

He dit! jajaja!

Soulfly + Human Ashtray. 12/07/09 Sala La Mirona. SALT (Gironès)

Soulfly + Human Ashtray. 12/07/09 Sala La Mirona. SALT (Gironès)

Aprofitant un forat de darrera hora, l’Associació So”r”oll de Vidreres es va atrevir a portar-nos Soulfly, liderat per Max Cavalera un dels referents del metal dels 90.

Una tarda de diumenge no és l’horari més habitual, això però no va suposar que a poc a poc la sala s’anés omplint de heavies, numetals, metalboys, curiosos i demés.

Els primers a obrir foc, però varen ser els selvatans Human Ashtray. El repertori més suau de l’habitual, apostant pels temes més metal per contra dels menys hardcore. “Castigo Corpus meum” va suposar el primer gran moment de la nit, Willy n’és conscient I alliçona els descreguts. Repassant els temes de la seva gran maqueta “The hate rebirth”, varen arrancar els primers moviments de coll. Abans de marxar, gran moment amb la versió d’ “Arise” de Sepultura.

Soulfly venien a presentar la seva darrera obra “Conquer”, i a gust dels presents varen tocar masses temes d’aquest. S’iniciaren amb “Blood fire war hate”, per seguir combinant temes vells amb nous com “Unleash”, “Doom”, “Warmaggedon”. Els temes dels dos darrers discs són pura tralla, tanmateix van mancats de la melodia i tribalisme que acompanyava a les dels quatre primers discs.

“Refuse/resist” va permetre trencar l’espiral repetitiva dels temes nous, aixecant el concert. Així doncs, el públic xalava més de valent repassant clàssics « Eye for an eye » « Back to the primive » « Prophecy » « Seek and strike ». Per agrair la presència de vells seguidors de Sepultura, “Roots bloody roots” i “Policia”, temes rodons per no perdre pistonada.

Cal destacar el gran treball al baix de Bobby Burns, constantment entregat al públic, amb un Marc Rizzo més musculat que mai, excel·lent a la guitarra però fluix en el so, i amb en Joe Nunez a la bateria portant el tempo del concert.

En conclusió, una gran tarda de metal amb uns Human Ashtray entregats, i uns Soulfly amb més nom que talla. El millor de tot plegat però, l’oportunitat de veure’ls tant a prop de casa, i lamentar la no assistència de molts d’aquells que dissabte vespre-nit varen anar al cap-i-casal.

"Rèquiem" impressionant treball de Laia Calvet

RÈQUIEM és un enorme llibre-tribut als nostres ídols KITSCH.

LA Laia ha portat a terme un treball de xinos. Digna d'una autèntica quimera, només empesa per l'amor i la passió pels seus ídols, es pot entendre aquesta magnífica obra d'art.

Collages que representen cadascuna de les particulars visions de la Laia, sobre cadascuna de les cançons de Kitsch.

Us deixo una petitat mostra de la seva obra d'art.

Laia amb el teu permís espero.. al cap i a la fi es propaganda del teu inmens treball.

Gràcies!

4rt fascicle. “Demanufacture” Fear Factory

I va arribar la tecnologia… La veritat és que un dels discs que més he escoltat, i un dels que més aviat m’en volia desempallegar (eh, Jordi?). Com sempre i seguint la meva tècnica Random, vaig escanejar el cd buscant aquelles pistes que més em poguéssin agradar. En aquell moment només m’impressionaven les dos primeres “Demanufactured” i “Self bias resistor”, a poc a poc “Replica” i “Dog day sunrise”, “Hunter killer”, etc. Un dia a l’institut, ens vam sorprendre amb el meu amic Jordi V. (al qual havia ofert el cd a un preu simbòlic) xiulant “Replica”, en aquell moment vam quedar atrapats per aquest disc d’aquesta magnífica banda.
Veure’ls en directe a Zeleste, el juny de 1996, va ser el colofó i va significar la ruptura de la nostra virginitat a l’hora de veure concerts a Barcelona. Total, que un gran disc de tralla i metall que va significar una altra manera de fer canya, en un estil metàl·lic diferent a Pantera.

3er fascicle: PANTERA "Far Beyond Driven"

Avui us parlaré del “Far Beyond Driven”, el tercer àlbum “conegut” dels Pantera. Personalment crec que és un àlbum molt complet, rodó, amb grans hits com “I’m broken” o “five minutes alone”, tot i que pel meu gust sempre he preferit la primera “Strengh beyond strengh”. El disc inclou una clavadíssima versió de Black Sabbath “Planet Caravan”, senzillament genial, com si els mateixos l’haguessin regravat al cap de 20 anys.
Vaig descobrir Pantera amb el seu “Vulgar display of power”, a la cara B d’una cinta del millor de La Polla Records, realment era una bona cinta. Vaig comprar el K7 del Far Beyond Driven, a la meva botiga de sempre “Moby Disk”, i tot i que el reproductor de cassete no anava massa bé, si que de seguida em va semblar una compra magnífica, ben aviat em vaig fer amb una suadera del grup i després amb l’edició en cd.
Total, i resumint, un disc que sense ell no es pot entendre el metal modern, un disc que va revolucionar i va marcar referències, almenys per a mi.
Salutacions cordials!!

2on fascicle, discos que han deixat petjada

Parlem del Kings of Metal de Manowar.
Un disc potent ple d’himnes, de canya, melodia, sentiment i èpica, vaja un dels millors discs de heavy metal que tinc. Un dels fets que més va agradar als fans de Manowar, va ser la facilitat de poder cantar en les tornades àlies “estribillos”. Per exemple, la segona “Kings of metal”, la lleugera “Kingdom come”, l’èpica “Heart of Steel” o la dramàtica “Hail and Kill”, però sobretot amb la llegendària i mítica “the crown and the ring” fabulosa i amb un cor cantat en plena església protestant.
La velocitat en aquest disc es troba en la bestial “Wheels of Fire”, brutal, adrenalítica, i també en “Blood of the Kings”, repàs als seus primers discs.
Parlant de llegenda no es pot obviar el seu conte narrat, qui no l’ha sentit? Una perfecta oportunitat per aprendre anglès i agafar recursos per després escriure’ls a les redaccions.
En fi, que si no el teniu, us el compreu, el baixeu o no, però a mi em va agradar i em continua enamorant, ... si... són.. Manowar... catetos o no, però m’agraden i ke?

Salut!!Aviat més!!

1er fascicle dels discs que m'han influenciat, avui el KITSCH II

Per tal de crear hàbits d’escriptura en aquest blog, m’he proposat parlar-vos dels discos, lps, o cds, que més m’han agradat i més m’han influenciat.
Comencem doncs, i no podia ser de cap més manera que amb el primer disc que vaig tenir a les mans dels meus ídols KITSCH. Va ser per Fires del 1991, me’l van regalar en format LP, i era espectacular l’obra del pintor Antoni Güell m’hipnotitzava. Al principi d’escoltar-lo no em va desagradar però estava més avesat al típic rock català, i a còpia de sentir-lo em va enamorar. Potser és per això, però tot i el pas del temps, la meva cançó preferida dels KITSCH és “Dia Boig”.
En aquest disc, també hi apareixen “Confessió”, “Art de Traïr” i “Déu i el Gos”, potser les 3 més típiques d’aquest disc. De totes maneres, potser jo em quedaria amb “Montjuic” com en segona posició d’aquest disc.
En aquest disc, que varen anar a mesclar a Amsterdam, els Kitsch varen canviar el so del primer disc, que era més punyent, per un so més “gòtic” “sinistre”, guitarres afilades i plenes de sentiment.

Espero poder-vos anar comentant diferents discos que m’hagin influenciat.